Ho scritto due brani, che vorrebbero essere divertenti, in dialetto bresciano, per il mio amico John Comini, scrittore di Teatro. Forse saranno fonte di ispirazione per una pièce teatrale.
EL BALERI'
A
dì ch’el frequenta la balera Battitacchi, se dis negot. L’è la so seconda casa,
el so spasio ludico, i disares i prufisur.
Lé deter el conoss töcc, dala Gelsomina, la cassiera col nasì alla
francese, ch’el ghe costat ‘na cifra, al Gino camerer, che quant i la ciama
Ginetta el rispont, “Siocchi, non sapete di cosa parlate”, ai gnari de ‘na olta
che suna nele orchestre, semper chele do o tre, che se dà el cambio. La balera
l’è el so territorio de caccia. El và là töt lecat, caei alla Rodolfo Valentino,
doppio petto, camisa bianca col papillon e scarpe bianche e negre.
El
ma dit: “Me varde en giro,se ghè quach novità, mé ghò l’öcc en cheste robe,
l’esperienza l’è fondamentale. Apena vede ‘na farfalina giösta, comince un
gioco de sguardi. L’è la part piö dificil, dale pupille dei öcc te capeset se
la völ mettersi in gioco o no. Se la sbasa i öcc, come una madunina enfilsada,
l’è fada. Me lie sö, con passo morbido e sinuoso, nò vers de lé, fo un inchino
e fò el baciamano. Ogni detaglio l’è importante, se te sbagliet ‘na mosa l’è
finida. Ocio al baciamano! perché me postae i aver sö la manina dela farfalina
co ‘na certa pasiù, ma el me socio de Isé, ch’el frequenta la zet de un certo
livel el ma dit: “Porsel! Te ghe mia de ciciulaga la mà! La mano della signora
si deve solo sfiorare!
Serem
dre a dì? Ah se, el baciamano… dopo me mete en puzisiù. Petto in fuori, ma
rilassato, tanto go la pancera che te deter töt, mano destra che aida la
fortunata a lià sö, Mano sinistra in attesa della sua destra da avvolgere con
delicatessa. Il pollice dev’essere teso in modo deciso, ritto a significare…se
sòm capicc. Se lei lo impugna subito ci voliamo bene e, beh… alura podom za
pasà al secondo tempo… Se la posta la mà deverta ghe de lauraga sö amò ‘n
po.
Se
‘ncomincia con ‘n den valser romantico. Bisogna stà mia tropp visì, mia tropp
lontà, movimenti flessuosi. Dopo el valser se taca cola polka, per significare
l’atleticità del gesto coreografico che promette grandi cose. Quando me par che
la cotüra l’è a buon punto, nò dal mé amico batterista e ghe dise: Taca sö ‘n tango,
che la facenda si fa bolente. La mia destra accostata di taglio in alto sulla
sua schiena (i m’à ‘nsegnat a la scöla de ballo lisio) a significare la massima
signorilità sensa fini lubrici.. Se lo sguardo della dama è benevolo, la mano
comincia a stancarsi e a scivolare sulla curva lombare. Se gli sguardi iè amò
piö dulss, magare col rosore della guancia, la mano ancor più stanca cadrà sul
gluteo. L’è ‘l moment decisivo: se la me
‘mpianta lé, en mes ala sala o la me dà ‘na sberla, l’è stat töt on laurà
‘ndaren. Se, ‘nvece la gà mia reasiù, ghé domande: “Hai caldo? Usciamo a
prendere un po’ de aria fresca?”.
Föra
ghò semper el mé Galeto Gusi pronto a scatà e… la notte è giovane!
Scűsa,
ma la tò fomna vegnela mia a balà?
DIGHEL MIA A NISÜ!
S’ere ché, föra del tabachì, che spetae
un moment per veder se riaàa ergù dei amici per fa un trisac. Vede el Bepe
Reloi che vé ‘nsà dal parchegio. L’è agitat, me ‘l conose bé, quante l segheta
a sbater endrè el ciüfo, völ dì ch’el gà dele urgense.
El
me se met en banda e el mé diss a basa us:
“Dighel mia a nisü, so dré a nà a troà
‘n giöna spusada, sto piö ‘n de pel.
“Come
ghet fat a cumbinala?”
“La ma dit: Perché vegnet mia a troam
‘na sera che beom el cafè?”
“Te, anima buna, te ghet capit sübit che
chicchera la vulia dat…Ch’ela chi?”
“Pode mia ditel… perché… te la conoset”
“La conose?”
“Se se, te la conoset bé, fin trop bé!”
“Ch’ela chi ‘nsoma…”
“Sono una persona discreta, si dice il
pecato e non il pecatore!
“Ma
ghè mia el so òm a cà?
“Sé,
ma el fa la seconda…Che ure ele adès? Le 8 e un quart. L’è gnamò ura. La ma dit
alle nof, mia prima… sto piö ‘n de pel …
“Te
le za dit!”
“La
me farà mörer... me l’magine…la ma ardat con du öcc.. . E co le curve che la
ghà, alter che circuito de Monza! Gnaooo! Dighel mia a nisü, me racomande. I’è ‘na
roba pötost delicada. Lü l’è acà n’amico….Che dopo… le us le gira e se el vé a
saìl el me copa. Mè e la Teresina ensema. Mai morte sarebbe più dolce!.
“Adess go capit n’do te net!
“Osti
acà me e la me lengua! Va bé te ghe capit, ma dighel mia a nisü!
“Doma
perché l’è stada la me murusa ecia, sarò una tomba!
“Che
ure ele ades? Amò 5 minucc e parte. Cacia grosa, stasera . Me racomande, el
dise a te perché te set el me amico piö fidat, ghel dise mia ai alter, iè brai
scecc ma iè anche ciciarele. Beh, ciao, se vedom…”
El
gà traersat la piasa e l’è sparit dedrè al cantù. Go emmaginat ch’el gares
ciapat el vicol e ala purtilina verda gares sunat o forse l’era za deerta…
Dopo
mez’ura, so lè amò a parlaà col Vitorio della Bizeta, vede rià el Bepe. El me
ciama ‘n banda.
“Che ghè süces?”
“Töt
a post! Fuochi d’arti.. fi… cio! Tripudio di voluttà!”
“Ma
set zà ché? Vaca galina, che velocità, le, almeno s’ela nescurzida?”
“Eh,
sé, ghò fat apò la docia…ensema a lè, néh?!”
“Ma
gheret bisogn de fa la docia?”
“Pòta,ghò
de nà a muruse. Tel set mia, ma la mé murusa la gà en nas mei de cagnì de
trifola. Se la sent quac profumo o altro, apriti o Cielo! Ciao, stam bé!”
La
matina dopo, so lè ‘n piasa a comprà le sigarette prima de nà a laurà, ve lè
visì el Tone:
“Te,
ghet viste l Bepe gèr sera?”
“Sé,
l’è pasat de chè prima de nà a muruse.”
“Scomete
ch’el ta dit – ma dighel mia a nisü!”
Se
metom a rider, e ridom apò co l’Angel, le Stefen e ‘l Piero che i gà ‘ncontrat
apò a lur el Bepe.
Ensoma
l’è nat a faga festa ala Teresina, entat che ch’el so om el faa la seconda, ma
el saiem apena noter, forse. Ma me racomande,(rivolto agli spettatori) disighèl mia a nisü !